dimecres, 19 de setembre del 2012

" Lima és Perú "


     10 milions d'habitants, suficients per col.lapsar el tràfic, colectius sense llicència, taxis que superen en nombre als cotxes privats i l'existència del transport metropolità , fa que aquest sigui un transport eficient per a tots aquells que desitjin arribar a temps a la seva  feina.
Lima és cara, preus europeus , un centre històric minat de restaurants amb terrassetes. No em venia de gust fotografiar la ciutat, tot una “mole” d'edificis, carrers i gent. Cel gris i poc més.
A la que vam poder, comprem els bitllets per començar ja a pedalejar.
El que si vam començar a fer, va ser introduint-nos a la gastronomia del país
 " Lima és Perú ", això és el que ens explicava un taxista local, 1/3 de la població del país viu a la capital, la resta en dimensions enormes de terra. Ens pregunta per la “madre patría”, nosaltres li donem la nostra opinió, li diem que ens sentim com els “arequipeños”, una regió de Perú que voldria l'autogovern. El taxista ens transmet la seva preocupació sobre la gent jove, segons ell, només es preocupen per renovar el mòvil, sent que han perdut les ganes de preocupar-se pel seu país, la globalització. Es queixa de la política centralista del seu govern i de que troba que la gent ja no es crítica.
Ens haguessim estat hores i hores parlant amb ell, però l'autobús direcció Chimbote ens esperava, 6 hores de Lima a Chimbote. Allà comencem a rodar...



Chimbote - Moro - Pamparomás - Caraz (181km, 3 etapes)


Estació d'autobusos de Chimbote

Els primers quilòmetres els fem rodant per la Panamericana que porta a Lima



Dormim la 1ª nit a l'internat San Toribio, el qual pertany a una ordre religiosa. Vam poder pernoctar i sopar amb alguns dels nens que hi resideixen permanentment.



Atravessant la sierra a pocs quilòmetres de Moro












Ens cedeixen per dormir el Local de la Junta Distrital de Desarrollo de Pamparomás on hi treballa una ONG amb gent local per la sensibilització i assessorament als camperols per a que practiquin una agricultura més ecològica i sostenible.

Un carrer qualsevol del Pueblito de Pamparomás
Sortida del poble de Pamparomás i inici de la Puna
De camí a Putaca

Un dels múltiples cartells electorals que trobem pel camí ( informació bàsica i visual per a que la gent de la serra amb alt nivell d'analfabetisme hi voti )



 Puya de Raimondi. Segons ens comenten, els camperols les cremen ja que creuen que són plantes carnívores que es mengen el seu bestiar.


Autèntica Puna ( desert d'alçada. 4400m )






Just la nit que arrivem es celebra una festa al carrer, els homenajats són els nens que hi van a l'escola, les disfreces i els petards són presents tota la nit.
Després d'una dura etapa ens donem un bon premi


Mercat de Caraz.
No vaig poder dir que no, és evident com hem queda , no?
El millor restaurant, una parada del mercat de Caraz.
Després d'un dia de descans, canviem les bicis per les cames i decidim fer un treking pels voltants dels nevats del Parc Nacional de Huascaran. A la següent entrada us expliquem la ruta.

7 comentaris:

  1. Quina alegría tenir notícies vostres!!!
    Ostres, sembla que la cosa ha començat molt bé, no?

    Una abraçada ben gran!

    Jaume.

    P.D.: David, per Déu, posa't una mica de protecció solar!!! Jajaja!!!

    ResponElimina
  2. Hermanita¡¡

    Las fotos geniales como siempre¡¡ Seguid así poner muchas fotos para que vayamos viendo vuestra evolución¡¡

    Muchos ánimos¡

    Javi

    PD Qué envídia¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  3. Qué alegría veros en ruta.
    A partir de ahora todo va a ir muy rápido, así que no perdáis el tiempo y exprimid cada momento y cada lugar.
    Petons i abraçades des de la terra dels cangurs.



    ResponElimina
  4. Molt bé parelleta.

    Ja era hora de saber alguna cosa de vosaltres i de com marxa l'inici del vostre super projecte per aquest any.

    Totes les fotos molt xules.

    Molts petons tito i ratolí ;). Ànims!!!

    PD: Per cert, canvia el color del text en els comentaris de la penya, ja que están amb el mateix que el de fons i no es veuen.

    Laia&Pau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eiiii!!!! Quina enveja punyeterossss!!!!! :-) Com molta tot!!!!!!!!! Les fotos són una passada!!!!! Vaaaa!!!! que en volem més!!!!!!! Un petonet!!!! Se us estima!!!!!! :-)
      Tiet

      Elimina
    2. Ei,Parelleta. Ens anima moltissim rebre comentaris i saber que esteu presents, en la llunyania. Pauet, aixó del blog em porta boja, entre que la conexio es lentissima i que soc una negada de la informatica. Sera tot un repte per mi millorar-ho dia a dia.
      Les critiques sempres son bones. Seguim i pensem en vosaltres
      Petonassos

      Elimina
  5. Molt bones fotos, nois!! Molt millor fer un turisme així d'immersiu. I sí, no sóc especialment independentista però pel que sembla vau sortir d'un país i tornareu a un altre.

    Gaudiu de l'aventura!!

    Enric Mangas i família

    ResponElimina