El valle sagrado de los INKA$

     Després d'un llarg viatge en autobús desde La Merced fins Abancay, tornem a pujar-nos a la bicicleta, ja apuntant a Cusco i intentant arribar lo més a prop del Machu Picchu amb elles.
Tornem novament als ports de muntanya, mirant el mapa veiem que haurem de fer un de 4100m i altres dos de 3800m, la motivació de veure el santuari inka sembla que ens dóna un pinyó més als canvis per pujar tot el que tinguem per endavant. Hem de destacar principalment, la presència de turistes "mochileros" en tota aquesta zona, cosa que no havíem vist fins ara...es fa estrany però es nota que estem en una part del país que oferta molt variades opcions: restes arqueològiques, ascensions, camino inca, machu picchu, selva...

Els llocs per on passarem fins arribar a Machu Picchu són:

Abancay-Banys Termals Cconoc-Limatambo-Ollantaytambo

Una de les nostres parades seran a unes termes on celebrem el primer mes de viatge amb una cervesa freda i un bon bany per tal de recuperar la musculatura tan castigada.

A destacar que hem sofert un "assetjament" del moscón peruano, una mena de mosquit, petit, que quan et pica, et fa una sangria i mor. Així és la seva trista vida, una picada i morir de l'èxtasis. Cal dir que moltes nits ens hem despertat del picor, sent molt pitjor això que pujar un port de muntanya en bicicleta. 

Limatambo és un poble tranquil, ordenat, sense gaire activitat, perfecte per descansar i continuar ruta. La municipalitat ens va oferir la piscina municipal per poder acampar. I Ollantaytambo, torna a ser un centre turístic, botigues, hospedatges i restaurants, barrejats amb les ruines inkes, punt estratègic en funció de la ruta triada. Nosaltres vam decidir deixar les bicis, ja que per arribar al punt més proper per visitar el Machu Picchu, havíem de tornar a superar un port de 4300m (Abra Màlaga) partint de 2800m. Però ara que hem tornat i hem fet aquesta ruta en autobús tornaríem el temps enrera i ho faríem amb les bicicletes, costés el que costés, per la seva bellesa, val la pena fer l'esforç.

Sobre la nostra visita al Machu Picchu, només us explicarem que vam fer tot el que vam poder per pagar el mínim, ja que hem batejat aquesta zona,el valle sagrado de los INKA$, tot val diners, és desmesurat i exagerat miris per on miris, el tren, l'autobús fins les ruines, Aguas Calientes, aixi que nosaltres, igual que moltíssima més gent, escollim arribar fins a la Hidroelèctrica per caminar 2hores fins Aguas Calientes, comprar els tickets, i 1 hora més d'escales fins el santuari...ens vam emocionar força quan ho vam tenir al nostra davant, i ni la pluja torrencial va fer que marxèssim d'allà. Després de esgotar fins l'últim minut la visita al Santuari, baixada boja i tornada per on havíem vingut, arrribant a les 00h a Ollantaytambo, sense saber si tindríem habitació en el hospedatge on havíem deixat les bicicletes. La sort ens torna a acompanyar i la propietaria desperta a un senyor que dormia en una habitació on hi havia llits lliures...a descansar que al dia següent sortim en ruta fins a Chinchero, on ens acull una familia humil i senzilla , que ens deixa posar la tenda en el seu pati. De manera que al dia següent només ens queden 30km per arribar a Cusco, i aquí estem.

Plaza de Armas de Abancay, son les 7.00h, demanem informacio a l'oficina de turisme i  a pedalejar

Comprem pomes,platans, pa i galetes per menjar en el mercat municipal

Un mural pintat en un dels carrers d'Abancay

Aquesta zona es realment espectacular, APURIMAC.

L'objectiu final de l'etapa es arribar als banys termals de Cconoc , per fer-hi un bany i passar la nit amb la tenda de campanya.

Banyet i cerveseta per celebrar el primer mes de viatge.

Baixant i fugint del malait moscon, un mosquit que ens ha deixat ben tocats.

Una baixada regalada per carretera asfaltada fins el creuament fins a Limatambo, on comenca la trocha.

Arribada a Limatambo, tranquilitat, ordre, poc trafic, i primeres cases colonials herencia espanyola.

Anem a la Municipalidad a buscar info i un lloc per passar la nit.

Es molt normal trobar aquestes figures sobre dels sostres de les cases, representen l'home i la dona, l'escala vol dir progressio, el cantir per recollir l'aigua caiguda del cel, el gall vol dir els animals que mai han de faltar a casa i l'angel com a representacio de Jesus.

Piscina Municipal de Limatambo, un lloc perfecte per decansar pero no per banyar-se, aigua congelada a quasi 3000m d'alcada.

Ens esperen uns 35km de pujada i un port de 3800m fins  arribar a la pampa esperada.

Despres de superar el port de muntanya, fem un tram llarg de recte i baixada fins arribar a un desviament cap a Zurite, per despres dirigir-nos a Huaracondo i finalment Ollantaytambo. Es una alternativa per no anar primer a Cuzco i despres retornar per veure el Machi Picchu.

Arribant a Huaracondo

Pampa y mas pampa, madre mia, un regalazo per les cames

Sense saber-ho a Huaricondo es molt tipic menjar lechon, aixi que a tastar la gastronomia local. 

Baixades i pujades s'alternen fins arribar a Ollanta. El lechon em rebota per tot l'estomag

Estic esgotada i plena de pols.Nomes penso en un llit i un bon menu

Per entrar al poble de Ollanta, hem de superar unes ultimes rampes amb empedrat , la qual cosa em fa baixar de la bici, una etapa de 85km amb un final agonic.

Un bon lloc per descansar i deixar les bicicletes per anar al Machu Picchu via  Santa Maria , Santa Teresa i Hidroelectrica.

La gent local d'aquesta zona utilitza una vestimenta diferent comparat a altres regions que hem vist. Ollanta conversa restes arqueologiques que son l'atraccio principal , conjuntament amb l'arquitectura de tot el poble. Llastima de el gran numero de paradetes sobre artesania que li treuen l'autenticitat .

Desde la Hidroelectrica a 30 min de Santa Teresa en combi, es possible arribar a Machu Picchu, caminant 2 hores fins Aguas Calientes, i 1hora mes fins al santuari. Es pot dormir a la hidroelectrica o de cami, amb la tenda de campanya o en hospedatges, i tambe comprar galetes, begudes i pendre un menu.

Veiem passar els trens que pugen a Aguas Calientes.

El cami es molt agrait, val molt la pena caminar i observar tot el paisatge que ens envolta.

Aguas Calientes al final de la vall.

El cami d'escales de pujada al Santuari, son 400m de desnivell que fan suar de valent, ja que la temperatura es alta i la humitat tambe

Ens hagues agradat arribar ben d'hora pero la logistica ens ho va impedir. L'unic que has de fer, es  oblidar-te de la gent que t'envolta i nomes deixar-te emportar per la magia del lloc.

Tornem el mateix dia de les ruines, arribem a mitja nit a l'hospedatge, dormim 8h i ens tornem a muntar sobre les bicis  per continuar cap a Cusco, cada vegada mes a prop.

Les tempestes ens segueixen, semble que el cel se'ns caura a sobre durant tota la etapa

Ja ho diu l'anunci, Coca cola alla on estiguis, sempre amb tu.

Les nenes estan aguantant molt be, nomes la roda trassera d'en David te dos radis trencats, que de moment, no impossibiliten rodar.

Puja i baixa fins arribar a Chinchero

A la porta de la parroquia de Chinchero esperant a les germanes per a que ens donin permis per acampar en  el gran  pati que hi ha davant l'esglesia. Les germanes no ho veuen clar, pero si una familia que ens convida a plantar la tenda a casa seva. Acceptem encantats.

Pati de la familia Tania i la seva filla MªCarmen

Ens mirem amb Carmen que estudien de la colonització espanyola.

Direcció Cuzco, ultimes pujades

Apropant-nos a Cusco, comencem a veure aquest simbol pintat en parets, en posters, qualsevol lloc visible.

Cusco

Un carrer de Cusco, buscant un hospedatge per a 2 dies.

Plaza de Armas de Cusco, ara ens toca descansar i perdre'ns per la ciutat

El millor dels carrers de Cusco es trobar els petits moments, la quotidianitat de la seva gent, dels treballadors, dels estudiants. Moments simples, un esmorzar al mercat.

Després d'aquest paron necessari i agrait, tornarem a agafar les bicicletes direccio Juliaca, Puno i llac Titicaca per arribar a Bolivia. Seran dies de puna, d'alçada, de vent en contra i de Panamericana en estat pur. Veurem com se'ns dóna aquesta part.