dilluns, 8 d’octubre del 2012

En ruta por los Cerros y Parroquias del Ancash 09/10/12

Després de contemplar totes les opcions possibles, ens decidim per no rodar per la carretera Panamericana per diferents motius: molt transitada per camions i el  poc atractiu que genera només contemplar les grans ciutats que han crescut  a banda i banda.
Per tant, carreguem les bicis a una minifurgoneta i marxem cap a on vam acabar el treking, Vaqueria, punt estratègic enmig de la Cordillera Blanca, d'on ens dirigirem guanyant desnivells cap a Huánuco, creuant tota la Sierra ( passarem de la província del Ancash a la província de Huánuco ) per arribar finalment a Tingo María,  porta d'entrada de la Selva Alta Peruana.

Aquesta opció implica que ens estrenem rodant per les famoses troches carrozables, són pistes de sorra i pedra, amb més ambient i menys tràfic. És important destacar la presència en aquest provincía del Ancash de comunitats italianes esclesiàstiques, repartides per la regió, dirigint les esglèsies i diferents projectes caritatius conjuntament amb ONG's.

Aquest fet ens ha permès passar moltes nits a parroquies i enternar-nos de primera a què es dediquen diàriament.
Que el senyor sigui amb tots nosaltres.



Vaqueria-Pumallucay-Laguna Huamachoca-Huari-Chavin de Huántar-San Marcos

Últim esmorzar al mercat de Yungay abans de guanyar quilómetres per retornar la bicicleta novament. La gran varietat de barrets és espectacular. Colors, formes i decoració personal.

Els tints que són utilitzats per tenyir la llana de les ovelles i donar color a les peces de roba que es fan les Cholites.
Comencem a rodar, que la força ens acompanyi, waka-waka.
Després de pujar i pujar, arribem a la Basílica de Pumallucay. Impressionant construcció en mig del no res.
Entrem i provem si ens donen un sostre per dormir.
El poble de Pumallucay
Aquesta bicicleta pertany a un brasileiro que també hi està pernoctant a la Basílica.
La nostra habitació dins del complexe de l'esglèsia.
Aquest crucifix data del S.XV, probablement pertany als colonitzadors que van arribar a aquesta zona en aquesta época. Ens expliquem que hi ha pelegrins que venen exclusivament fins aquí per admirar-la.
Comencem a rodar amb un nou company, Edmilmon el Brasileiro, segons ell tot és "esperitu".
San Luis, poblet on fem parada técnica i visitem una parróquia on treballa una noia Boliviana, que encantada ens ofereix pa amb pernil i formatge a més a més d'unes provisions pel camí.
Els nens practiquen al carrer el "toreo", existeix una forta afició als toros.
Després de 30km de pujar i pujar, els hi demano als nois fer parada i fi d'etapa. L'unic lloc que trobem és aquesta casita enmig del no res, on després de demanar-lis si podem passar la nit, les dones decideixen que si i aquesta será un nit molt especial per tot el que vam intercanviar uns i altres.
Trobem una Vaqueria a pocs quilómetres d'arribar al punt més alt de la etapa, no podem evitar fer-hi una visita, i si cau algun formatge, doncs millor que millor.
Treballadors de la finca esperant el "almuerzo"
En David molt interessat per com fan el formatge, agafant apunts per la tornada.
La Laguna Huamacocha a 4200m, només arribar ens cau calamarsa i pluja, ens protegim i a baixar com bojos.
El poblet de Huari, desde l'entrda del poble, pocs quilómetres abans, ens agafa la pluja i arribem tots mullats i morts de fred. Important el detall de la plaza de Toros.
Només a l'entrada del poble ens trobem amb el primer bar, on ens veiem convidats a pendre la primera cervesa de una tarda nit que s'espera llarga...
El ball consisteix en fer sonar els tambors, la flauta i aquests "cascabels" sense para de saltar.
En plena festa el poble, la plaza de Armas está adornada i la gent preparada per afrontar la primera nit. Les caixes de cervesa calenta no poden faltar.
Abans de marxar del poble de Huari, quan estavem muntant les bicicletes, una germana de l'església ens ofereix un platet de carn amb arrós...tot és bo si és caigut del cel.
A San Marcos demanem per dormir a la parroquia i ens cedeixen una habitació amb lliteres.
El paro continua, els professors esperen aconseguir el que volen, les escoles estan buides.  Ja porten més de un mes sense classes, peró és que aquí les vagues no duren únicament un dia. 
Marxem a Chavin de Huántar a visitar unes restes arqueológiques . El poble de Chavin reb turisme tot l'any i aixó es nota en els carrers i la oferta gastronómica.
Aquesta família ens convidar a sopar, ell és engiyer de mines i ella és professora. Ell ens posa al dia de la minera Peruana i ella de la problemática de la Educació en el país. 

Despres de un "paro" de dos dies, per diarreas i processons, ens decidim atarcar Antamina, una de les mines mes importants a Peru i el mes exigent que hem fet mai en bicicleta. La odissea "pedaleja o la calamarsa ens obrirá el cap" us la explicarem a la seguent entrada.

1 comentari:

  1. eiiiii macusssss!!! anda que noooo David estás en tú salsaaaaa!!! tatiiiii ya veo que te lo estás pasando bien eh?? vigila con la altura que te vas a poner muy fuerte CABRONAAAAA....
    T' estimoooooooooo

    ResponElimina