diumenge, 21 d’octubre de 2012

Selvámonos 14/10/12


     En David tenia moltes ganes de veure selva -el seu projecte d'atravessar l'Amazones en bicicleta i conéixer al bisbe català Pere Casal d'Aliga es troba aparcat temporalment- de manera que havíem fet un pacte abans de començar el viatge, un treking pels Andes a canvi d'uns dies per la Selva. La 1ª part estava feta, així que em tocava a mi cumplir la 2ª part del pacte.
Tracem una línia que passarà pels pobles de :
Tingo María-Aguaytía-Von Humoldt-Codo de Pozuzo-Pozuzo-Huancabamba-Oxapampa-La Merced
El primer que ens sorpren d'aquesta zona selvàtica és la calor abrasiva que ens saluda desde les 8h del matí, rodem entre uns 35-40ºC, bevem una mitjana de 3L d'aigua cadascú, suem, ens cremem la pell, i jo encara que em protegeixo de totes les maneres agafo una insolació que em deixa K.O per uns dies.
De la informació recopilada per part de la gent local, ens enterem que per aquesta zona veurem cultius de cacao i café en alzades de 1200-1400m i coca, blat i arròs a alçades inferiors.
Les converses que tenim entre àpat i àpat amb la gent, ens aporten la visió que tenen uns i altres sobre la selva , com l'exemple d' un noi que ens comenta que la Selva els hi dóna de tot, i que un només treballa quan vol.
Però també escoltem converses sobre el narcotràfic, existeix un interés mutu entre estat-policia-narcotraficants de que no desaparegui el cultiu.  Encara que sembla que s'intenta treballar a favor d'una erradicació d'aquesta plantació il.legal, la gent  del camp prefereix plantar la coca al café, ja que aquesta no necessita pesticides ni adobs, en 6 mesos ja tenen producció i pertant, diners ràpids. Desconeixíem la capacitat productora de café d'aquesta zona, de la mateixa manera que les plantacions de coca, cosa que ens ha portat a preguntar molt a la gent sobre el tema i qué n'opinen.
Podem diferenciar dues parts d'aquesta ruta, la que va per carretera asfaltada, cosa que permet avançar més ràpid i tenir accés a menjar i la que va per  trocha, més deshabitada i totalment depenent de les pluges torrencials. Quan plou, la força del aigua és capaç d'arrossegar grans blocs de pedra, troncs i fang, fent necessari l'ajuda de maquinaria pesada per obrir pas.
El caràcter de la gent d'aquesta zona ve marcat totalment pel clima, tot està enlentit, música , cervesa freda, gent més viva i més desperta.
Quan arribem a la Merced, punt final d'aquesta petita mossegada a la selva Peruana, ens trobem amb una ciutat plenament turística, turisme nacional sobretot. Un pot trobar qualsevol tipus d'hospedatge i una flota d'autobusos per arribar a diversos punts del país. Nosaltres decidim guanyar quilometres a la carretera i ens agafem un bus que ens apropi a Cuzco, exactament a Abancay.
Potser les ganes de fred i sortir d'aquesta zona calorosa, fa que ens replantegem els dies que encara passarem al Perú, i accelerem la tornada a les temoroses muntanyes que tant ens fan patir.
Ens veiem al MACHU PICCHU!!


Plaza de Armas del Poble de Tingo María. Quan arribem resulta que el poble es troba d'aniversari, festes locals. Música , desfiles, decoració festiva. Una setmana ben bona de festa consecutiva.
Dormim a la parroquia de Tingo María, un espai que serveix per fer classes fins a primaria.
Habitació de luxe equivalent a Hotel de 3 estrelles. 
Sortim de Tingo Maria després de passar un dia. Comencem a notar la calor, sort de les paradetes de fruita.
Sortim de Tingo María i direcció Aguaytía. Ens esperavem trobar-nos una etapa  ben plana, però aqui també hem de guanyar desnivell, i arribat a un punt, no deixarem de pujar i pujar.
Al punt més alt , la Divisoria, i sense quedar més pujada, ens regalem aquest dinar. Vam deixar els plats  ben nets.
No us imagineu com vam menjar de rapid aquests  plats. A les nostres mares, us trobem a faltar!!!
A partir del pobl de la Divisoria, ens informen que la carretera no deixarà de baixar. Això fa que  quan ens aixequem després de plantar la tenda davant de la municipalitat, un somriure d' orella a orella se'ns aparegui a la cara per l'etapa fàcil que ens espera.
De camí a  al Velo de la Novia, just abans del poble Boquerón del Padre Abad, ens informem que hi ha una cascada  on val la pena remullar-se 
Per fi arribem a la cascada, plena de gent local, és dissabte i la gent aprofita per venir fins aqui i remullar-se una mica.
Qui és el "Gringo"?
Allotjament a la parroquia d'Aguaytia.
Un lloc tranquil per escriure i recopilar dades sobre la zona que visitarem.
Mercat d'Aguaytía, un dels millors llocs que del poble per pendre un "jugo"

Ens encanta conéixer els mercats de cada poble que visitem. De fet, són els  puestos més economics per  dinar i  on  pots tastar la varietat de plats de cada zona.
Pont de sortida d'Aguaytia
Un nom ben original per a un poblet , estem averiguant que és "leche vinagre".
Arribem a Von Humboldt ó Km 86, es diu així perqué desde aquest punt, falten 86Km per arribar a Pucalpa,  punt de sortida de molts vaixells cap a Iquitos.
Habitació que ens cedeixen a la parroquia de Von Humboldt,  vam conéixer una gran persona en aquesta  parroquia.
Un altre paisatge, encara més verd, més extensions  de "pasto", ramadería, ens sorpren a Codo de Pozuzo.
Les construccions de les cases en aquesta zona, Codo-Pozuzo-Oxapampa amb estil austro alemany tenen una explicació. Aquests pobles estan conformotats per descendents austriacas(tirolesos), alemanys , mestissos i indígenes. 

Quan vam arribar al poble vam voler conéixer a l'alcalde i ens va sorprendre que fos alt, ros i amb ulls blaus. Ell mateix va trucar al propietari d'aquest hotel per a que ens deixés posar la nostra tenda al seu porxo.
Una bona sopeta  d'arrós per cuidar l'estomag i a dormir.
El propietari del Hotel ens ensenya la pell d'una boa negre que van trobar a la Chacra del seu germa. Hi van aprofitar  tot  de la boa, la carn per menjar, el greix per "curar" mals osteomusculars i la pell esta pendent de ser enviada a algun lloc per fer botes.
En David es posa com un "kiko"amb un gran descubriment, pa amb platan i formatge de vaca.
Sortida de Codo de Pozuzo, feia uns minuts que havia caigut una pluja torrencial . El dia promet de debó.
El paisatge espectacular, els camins es compliquen
Es dificil avancar sense baixar de la bici i empényer.
Algú em pot traduïr el que posa aqui?
L'orfanat de noies de Pozuzo ens ofereix aquesta sala en desús.
Prusia, a 5km de Pozuzo
Torna el verd i el sol.
Vine, vine...només vaig poder ficar els peus!!
Aquest gos ens va seguir 40km, li vam posar el nom de quacker, el nostre esmorzar  preferit. En un poblet li vam donar a  una familia que ens van assegurar que el cuidarien.
Molt a prop de Huancabamba
Trobem una bona rebuda a la parroquia de Huancabamba
El petit Luis, que vol ser miner, policia i astronauta.
Sortim de la Parroquia de Huancabamba i ens queda un etapa curta de 25km  per arribar a  Oxapampa.
Tota aquesta zona viu del cultiu de la granadilla, omnipresent miris a on miris.
El propóleo també hi és present a Perú.
A Oxapampa visitem la Bicicleteria Verde d'en Calep, un noi molt interessat en la  nostra ruta i  en el per que de  viatjar en bicicleta. Amb ell li agradaria que la gent del seu país utilitzés més la bicicleta i menys les motos i els cotxes.
Senyora Elena i pare Lucho, gracies pel caliu que ens vau donar i per obrir-nos les portes de casa vostra.
Ens donen informació i kilometre del que ens queda fins a arribar a la Merced.
Arribats a la Merced, agafem bus i cap a Abancay, on comenza la part final de Perú. Arribarem a  Machu Picchu???
Ho sabrem a la próxima entrada

1 comentari:

  1. Molt bones nens!

    Ja veiem que no pareu quiets ni un moment, eh! Una miqueta de calma podría ser? Jeje. Suposo que tot deu ser per el programa que porteu traçat des d'aquí i en el qual vau planejar no predre-us rés de rés.

    Una abraçada una abraçada ben forta als dos i cuideu-vos moltíssim!

    Petons Rodriguez&Savalls!

    ResponElimina