dilluns, 5 de novembre de 2012

Entre vius, morts, pampa i puna.


De Cuzco a Puno.
Pobles recorreguts: Cusipata, Sicuani, Marangani, Abra la Raya, Santa Rosa, Ayaviri, Calapuja, Puno.

     Voliem destacar d'aquestes dies, la celebració de tots Sants que aquí es celebra quelcom diferent, 01-11 és el dia dels vius, 02-11 és el dia dels morts. Durant aquests dies hem vist com les panificadores treient fum produïnt la wawa, una pa tipus coca de fruita confitada de Sant Joan, decorada amb figures. Es regalen als nens petits, normalment algun familiar que no siguin els pares, si és un noi tindrà forma de cavall i si és noia una nina. Es veu que aquesta tradició ja és herència espanyola.

També vam tenir la sort de coincidir amb una processó a Checacupe, on les dones cantaven en Quechua acompanyades d'un bombo i una trompeta, darrera d'un Crist encapçalant el grup.


I tot això ciclant i deixant enrere pobles i pobles entre kilòmetres de pampa, podríem dir que el paisatge es manté quasi indiferent fins a Marangani, verd i més verd, quantitat immensa de past per tot el bestiar vacuno i boví que hi ha en aquestes terres. Cal a dir que ens hem trobat trams de vent en contra, cosa que desespera a qualsevol fins iniciar la pujada a l'Abra la Raya. Fins aqui la carretera Panamericana es manté en infinites rectes intercal.lant alguna pujada suau i curta.


A Ayaviri tornem a dormir a una parroquia on coneixem al padre Miguel, que amablement ens cedeixen uns matalassos i unes mantes i ja hi tornem a tenir el millor hotel que podem esperar. Les converses amb el pare Miguel són interessants tant pel contingut com per les impressions que intercanviem, el millor de tot és que el padre Miguel va visitar Espanya farà uns anys, i quan va arribar a Barcelona, va tenir un gran dilema, visitar Montserrat o visitar el museu del camp Nou, finalment es va decidir per Montserrat, però ens confesa que la seva segona religió és el F.C.Barcelona i seria un somni veure un partit al camp en directe.

Fins a Puno, el paisatge que ens envolta es com un desert de color groc i carreteres on no hi veus el final, com si s'acabés la terra i la carretera morís en un punt. Així és la puna, ferratge groc i muntanyes de poca alçada.
 I d'aquesta manera ens apropem al llac Titicaca on tenim la primera vista a Puno. Desde d'aquí ja només ens queden uns 4 dies per arribar a la Paz, per fi BOLIVIA.
Un carrer qualsevol del poble de Handahuaylillas

En Handauaylillas s'estava celebrant la restauració del temple i vam poder veure una mostra gastronòmica de la regió.
Gent del poble esperant la inauguració, hi van acudir el ministre de cultura i el president del govern de Perú
El famós temple.
Plat estrella: cuy al forn i ben torrat.
Dansa tradicional
De cami a Cusipata
Terma d'aigua medicinal en mig del no res. Estava gelada 
Vam conéixer a un enginyer de camins de Cusipata que ens va deixar les claus de casa seva per passar la nit. La sorpresa va ser quan vam voler anar al lavabo ja que tenia amagats dos chanchitos.
Sortint de Cusipata ben d'hora
Panamericana direcció Sicuani
Ens trobem de front amb la processó de Checacupe
Les dones canten en Quechua
Els nens del poble li fan un interrogatori a en David sobre fútbol i bicicleta. Ens intercanviem correus i els enviem les fotos.
Parc de bombers a Sicuani. No ens van deixar dormir en les instal.lacions perquè segons el capità dels bombers, un grup de ciclistes que havia arribat feia uns mesos es van emportar algunes coses. Ens van cedir una plaça de parking.
Direcció el Abraya la Raya , preguntem a les dones locals si ens queda molt: "todo subido no más"
La linia ferroviaria Perutrail omnipresent tota la ruta
Passem per un poblet que es diu Aguas Calientes, res a veure amb el del valle sagrado. Amb unes aigües termals que ens ressistim a banyar-nos per tal de no relaxar-nos i arribar aviat al port.
Serà l'últim port de muntanya del Perú? Espero que si!!!!!!!!!!
Baixades i rectes cap a Santa Rosa
Els ocupants del tren són turistes en direcció Puno
Una esglèsia anònima pel camí, per mi, la més bonica de totes.
La porta d'entrada de la catedral Ayaviri.
La catedral d'Ayaviri, gracies per la rebuda padre Miguel, visca el Barça!!
Passejant per la ciutat d'Ayaviri 
Posa't crema Gringo.
Panamerica en la Puna direcció Calapuja. Un poble fantasma on només es pot dormir a la parroquia.

Llencen el gra per iniciar la temporada.
Ja queda poc per Calapuja
A la cuina de la parroquia de Calapuja. Ens hem sentit com a casa. Vam cuinar  arròs a la cubana a falta de patates per fer una truita.
Pujant per arribar a Puno, aqui comença el llac Titicaca.
Ciutat de Puno

dimarts, 30 d’octubre de 2012

El valle sagrado de los INKA$

     Després d'un llarg viatge en autobús desde La Merced fins Abancay, tornem a pujar-nos a la bicicleta, ja apuntant a Cusco i intentant arribar lo més a prop del Machu Picchu amb elles.
Tornem novament als ports de muntanya, mirant el mapa veiem que haurem de fer un de 4100m i altres dos de 3800m, la motivació de veure el santuari inka sembla que ens dóna un pinyó més als canvis per pujar tot el que tinguem per endavant. Hem de destacar principalment, la presència de turistes "mochileros" en tota aquesta zona, cosa que no havíem vist fins ara...es fa estrany però es nota que estem en una part del país que oferta molt variades opcions: restes arqueològiques, ascensions, camino inca, machu picchu, selva...

Els llocs per on passarem fins arribar a Machu Picchu són:



Abancay-Banys Termals Cconoc-Limatambo-Ollantaytambo

Una de les nostres parades seran a unes termes on celebrem el primer mes de viatge amb una cervesa freda i un bon bany per tal de recuperar la musculatura tan castigada.
A destacar que hem sofert un "assetjament" del moscón peruano, una mena de mosquit, petit, que quan et pica, et fa una sangria i mor. Així és la seva trista vida, una picada i morir de l'èxtasis. Cal dir que moltes nits ens hem despertat del picor, sent molt pitjor això que pujar un port de muntanya en bicicleta. 
Limatambo és un poble tranquil, ordenat, sense gaire activitat, perfecte per descansar i continuar ruta. La municipalitat ens va oferir la piscina municipal per poder acampar. I Ollantaytambo, torna a ser un centre turístic, botigues, hospedatges i restaurants, barrejats amb les ruines inkes, punt estratègic en funció de la ruta triada. Nosaltres vam decidir deixar les bicis, ja que per arribar al punt més proper per visitar el Machu Picchu, havíem de tornar a superar un port de 4300m (Abra Màlaga) partint de 2800m. Però ara que hem tornat i hem fet aquesta ruta en autobús tornaríem el temps enrera i ho faríem amb les bicicletes, costés el que costés, per la seva bellesa, val la pena fer l'esforç.

Sobre la nostra visita al Machu Picchu, només us explicarem que vam fer tot el que vam poder per pagar el mínim, ja que hem batejat aquesta zona,el valle sagrado de los INKA$, tot val diners, és desmesurat i exagerat miris per on miris, el tren, l'autobús fins les ruines, Aguas Calientes, aixi que nosaltres, igual que moltíssima més gent, escollim arribar fins a la Hidroelèctrica per caminar 2hores fins Aguas Calientes, comprar els tickets, i 1 hora més d'escales fins el santuari...ens vam emocionar força quan ho vam tenir al nostra davant, i ni la pluja torrencial va fer que marxèssim d'allà. Després de esgotar fins l'últim minut la visita al Santuari, baixada boja i tornada per on havíem vingut, arrribant a les 00h a Ollantaytambo, sense saber si tindríem habitació en el hospedatge on havíem deixat les bicicletes. La sort ens torna a acompanyar i la propietaria desperta a un senyor que dormia en una habitació on hi havia llits lliures...a descansar que al dia següent sortim en ruta fins a Chinchero, on ens acull una familia humil i senzilla , que ens deixa posar la tenda en el seu pati. De manera que al dia següent només ens queden 30km per arribar a Cusco, i aquí estem.
Plaza de Armas de Abancay, son les 7.00h, demanem informacio a l'oficina de turisme i  a pedalejar

Comprem pomes,platans, pa i galetes per menjar en el mercat municipal
Un mural pintat en un dels carrers d'Abancay
Aquesta zona es realment espectacular, APURIMAC.
L'objectiu final de l'etapa es arribar als banys termals de Cconoc , per fer-hi un bany i passar la nit amb la tenda de campanya.
Banyet i cerveseta per celebrar el primer mes de viatge.
Baixant i fugint del malait moscon, un mosquit que ens ha deixat ben tocats.
Una baixada regalada per carretera asfaltada fins el creuament fins a Limatambo, on comenca la trocha.
Arribada a Limatambo, tranquilitat, ordre, poc trafic, i primeres cases colonials herencia espanyola.
Anem a la Municipalidad a buscar info i un lloc per passar la nit.
Es molt normal trobar aquestes figures sobre dels sostres de les cases, representen l'home i la dona, l'escala vol dir progressio, el cantir per recollir l'aigua caiguda del cel, el gall vol dir els animals que mai han de faltar a casa i l'angel com a representacio de Jesus.
Piscina Municipal de Limatambo, un lloc perfecte per decansar pero no per banyar-se, aigua congelada a quasi 3000m d'alcada.
Ens esperen uns 35km de pujada i un port de 3800m fins  arribar a la pampa esperada.
Despres de superar el port de muntanya, fem un tram llarg de recte i baixada fins arribar a un desviament cap a Zurite, per despres dirigir-nos a Huaracondo i finalment Ollantaytambo. Es una alternativa per no anar primer a Cuzco i despres retornar per veure el Machi Picchu.
Arribant a Huaracondo
Pampa y mas pampa, madre mia, un regalazo per les cames
Sense saber-ho a Huaricondo es molt tipic menjar lechon, aixi que a tastar la gastronomia local. 
Baixades i pujades s'alternen fins arribar a Ollanta. El lechon em rebota per tot l'estomag
Estic esgotada i plena de pols.Nomes penso en un llit i un bon menu
Per entrar al poble de Ollanta, hem de superar unes ultimes rampes amb empedrat , la qual cosa em fa baixar de la bici, una etapa de 85km amb un final agonic.
Un bon lloc per descansar i deixar les bicicletes per anar al Machu Picchu via  Santa Maria , Santa Teresa i Hidroelectrica.
La gent local d'aquesta zona utilitza una vestimenta diferent comparat a altres regions que hem vist. Ollanta conversa restes arqueologiques que son l'atraccio principal , conjuntament amb l'arquitectura de tot el poble. Llastima de el gran numero de paradetes sobre artesania que li treuen l'autenticitat .

Desde la Hidroelectrica a 30 min de Santa Teresa en combi, es possible arribar a Machu Picchu, caminant 2 hores fins Aguas Calientes, i 1hora mes fins al santuari. Es pot dormir a la hidroelectrica o de cami, amb la tenda de campanya o en hospedatges, i tambe comprar galetes, begudes i pendre un menu.
Veiem passar els trens que pugen a Aguas Calientes.
El cami es molt agrait, val molt la pena caminar i observar tot el paisatge que ens envolta.
Aguas Calientes al final de la vall.
El cami d'escales de pujada al Santuari, son 400m de desnivell que fan suar de valent, ja que la temperatura es alta i la humitat tambe
Ens hagues agradat arribar ben d'hora pero la logistica ens ho va impedir. L'unic que has de fer, es  oblidar-te de la gent que t'envolta i nomes deixar-te emportar per la magia del lloc.
Tornem el mateix dia de les ruines, arribem a mitja nit a l'hospedatge, dormim 8h i ens tornem a muntar sobre les bicis  per continuar cap a Cusco, cada vegada mes a prop.
Les tempestes ens segueixen, semble que el cel se'ns caura a sobre durant tota la etapa
Ja ho diu l'anunci, Coca cola alla on estiguis, sempre amb tu.
Les nenes estan aguantant molt be, nomes la roda trassera d'en David te dos radis trencats, que de moment, no impossibiliten rodar.
Puja i baixa fins arribar a Chinchero
A la porta de la parroquia de Chinchero esperant a les germanes per a que ens donin permis per acampar en  el gran  pati que hi ha davant l'esglesia. Les germanes no ho veuen clar, pero si una familia que ens convida a plantar la tenda a casa seva. Acceptem encantats.
Pati de la familia Tania i la seva filla MªCarmen
Ens mirem amb Carmen que estudien de la colonització espanyola.
Direcció Cuzco, ultimes pujades
Apropant-nos a Cusco, comencem a veure aquest simbol pintat en parets, en posters, qualsevol lloc visible.
Cusco
Un carrer de Cusco, buscant un hospedatge per a 2 dies.
Plaza de Armas de Cusco, ara ens toca descansar i perdre'ns per la ciutat
El millor dels carrers de Cusco es trobar els petits moments, la quotidianitat de la seva gent, dels treballadors, dels estudiants. Moments simples, un esmorzar al mercat.
Després d'aquest paron necessari i agrait, tornarem a agafar les bicicletes direccio Juliaca, Puno i llac Titicaca per arribar a Bolivia. Seran dies de puna, d'alçada, de vent en contra i de Panamericana en estat pur. Veurem com se'ns dóna aquesta part.