dilluns, 5 de novembre de 2012

Entre vius, morts, pampa i puna.


De Cuzco a Puno.
Pobles recorreguts: Cusipata, Sicuani, Marangani, Abra la Raya, Santa Rosa, Ayaviri, Calapuja, Puno.

     Voliem destacar d'aquestes dies, la celebració de tots Sants que aquí es celebra quelcom diferent, 01-11 és el dia dels vius, 02-11 és el dia dels morts. Durant aquests dies hem vist com les panificadores treient fum produïnt la wawa, una pa tipus coca de fruita confitada de Sant Joan, decorada amb figures. Es regalen als nens petits, normalment algun familiar que no siguin els pares, si és un noi tindrà forma de cavall i si és noia una nina. Es veu que aquesta tradició ja és herència espanyola.

També vam tenir la sort de coincidir amb una processó a Checacupe, on les dones cantaven en Quechua acompanyades d'un bombo i una trompeta, darrera d'un Crist encapçalant el grup.


I tot això ciclant i deixant enrere pobles i pobles entre kilòmetres de pampa, podríem dir que el paisatge es manté quasi indiferent fins a Marangani, verd i més verd, quantitat immensa de past per tot el bestiar vacuno i boví que hi ha en aquestes terres. Cal a dir que ens hem trobat trams de vent en contra, cosa que desespera a qualsevol fins iniciar la pujada a l'Abra la Raya. Fins aqui la carretera Panamericana es manté en infinites rectes intercal.lant alguna pujada suau i curta.


A Ayaviri tornem a dormir a una parroquia on coneixem al padre Miguel, que amablement ens cedeixen uns matalassos i unes mantes i ja hi tornem a tenir el millor hotel que podem esperar. Les converses amb el pare Miguel són interessants tant pel contingut com per les impressions que intercanviem, el millor de tot és que el padre Miguel va visitar Espanya farà uns anys, i quan va arribar a Barcelona, va tenir un gran dilema, visitar Montserrat o visitar el museu del camp Nou, finalment es va decidir per Montserrat, però ens confesa que la seva segona religió és el F.C.Barcelona i seria un somni veure un partit al camp en directe.

Fins a Puno, el paisatge que ens envolta es com un desert de color groc i carreteres on no hi veus el final, com si s'acabés la terra i la carretera morís en un punt. Així és la puna, ferratge groc i muntanyes de poca alçada.
 I d'aquesta manera ens apropem al llac Titicaca on tenim la primera vista a Puno. Desde d'aquí ja només ens queden uns 4 dies per arribar a la Paz, per fi BOLIVIA.
Un carrer qualsevol del poble de Handahuaylillas

En Handauaylillas s'estava celebrant la restauració del temple i vam poder veure una mostra gastronòmica de la regió.
Gent del poble esperant la inauguració, hi van acudir el ministre de cultura i el president del govern de Perú
El famós temple.
Plat estrella: cuy al forn i ben torrat.
Dansa tradicional
De cami a Cusipata
Terma d'aigua medicinal en mig del no res. Estava gelada 
Vam conéixer a un enginyer de camins de Cusipata que ens va deixar les claus de casa seva per passar la nit. La sorpresa va ser quan vam voler anar al lavabo ja que tenia amagats dos chanchitos.
Sortint de Cusipata ben d'hora
Panamericana direcció Sicuani
Ens trobem de front amb la processó de Checacupe
Les dones canten en Quechua
Els nens del poble li fan un interrogatori a en David sobre fútbol i bicicleta. Ens intercanviem correus i els enviem les fotos.
Parc de bombers a Sicuani. No ens van deixar dormir en les instal.lacions perquè segons el capità dels bombers, un grup de ciclistes que havia arribat feia uns mesos es van emportar algunes coses. Ens van cedir una plaça de parking.
Direcció el Abraya la Raya , preguntem a les dones locals si ens queda molt: "todo subido no más"
La linia ferroviaria Perutrail omnipresent tota la ruta
Passem per un poblet que es diu Aguas Calientes, res a veure amb el del valle sagrado. Amb unes aigües termals que ens ressistim a banyar-nos per tal de no relaxar-nos i arribar aviat al port.
Serà l'últim port de muntanya del Perú? Espero que si!!!!!!!!!!
Baixades i rectes cap a Santa Rosa
Els ocupants del tren són turistes en direcció Puno
Una esglèsia anònima pel camí, per mi, la més bonica de totes.
La porta d'entrada de la catedral Ayaviri.
La catedral d'Ayaviri, gracies per la rebuda padre Miguel, visca el Barça!!
Passejant per la ciutat d'Ayaviri 
Posa't crema Gringo.
Panamerica en la Puna direcció Calapuja. Un poble fantasma on només es pot dormir a la parroquia.

Llencen el gra per iniciar la temporada.
Ja queda poc per Calapuja
A la cuina de la parroquia de Calapuja. Ens hem sentit com a casa. Vam cuinar  arròs a la cubana a falta de patates per fer una truita.
Pujant per arribar a Puno, aqui comença el llac Titicaca.
Ciutat de Puno

1 comentari:

  1. Wapus!!! us esperem a premià!!! molta força per aquests moments complicats!!!! petons!! buky (jordi boquet)

    ResponElimina