divendres, 19 d’octubre de 2012

El gran monstre Antamina, 10/10/12

 El gran gegant Antamina ( la 2ª de les mines més importants del Perú) ens dóna la benvinguda amb la pujada a Huaripampa. Ultim poblet on trobariem carretera asfaltada, a partir d'aqui, comenza el patiment. Sabíem per tot el que ens havien dit que la bicicleta se’ns cauria a sobre de la pendent que té el seu accés. No va ser tan així, però els ronyons van patir de valent fins a poder assolir el final d’un primer gran desnivell, sumat a la trocha que no vam abandonar durant pràcticament tot el recorregut de la gran odissea
Teníem molta informació proporcionada per la gent local de San Marcos, i especialment d'una noia d'una “jugueria”. Tot sorgeix perquè li comentem que volem pujar fins Antamina, i sense voler-ho ens veiem en una conversa molt interessant sobre el que suposa per al poble de San Marcos, la mina Antamina.

Aquest  poble és el  que reb més diners de tot el Perú generats pel simple fet de tenir la mineria en la seva província. Aquesta empresa , s’encarrega de donar feina a 4000 persones, ha fet desaparèixer pobles que sobrevivien en els cerros on ara s'ubica la mina feia anys i anys, animals , conreus de subsistència. Els miners que hi treballen acaben enfermant per la contaminació que genera la mina, a cel obert, és un gran monstre enming d’un paratge realment bonic.

Els anàlisis d'aigües, les manifestacións, les demandes que es fan contra d'aquesta mina sempre acaben igual, els diners ho callen tot. La Municipalitat és la 1ª que cedeix als suborns, darrera hi va el govern.
La gent jove prefereix pujar a treballar a la mina sense acabar els estudis, cobren més que un professor d'escola. El més trist és que la mina té una vida útil que s'acabarà, i amb ella desapereixerà el poble i la gent.
Tristos per tanta corrupció, comencem ben d'hora a pujar a Huaripampa, 1ª fase del desnivell a superar, cosa que aconseguim amb gran sacrifici. Les hores passen a sobre de la bicicleta i la velocitat de 4-5km/h es queda fixa en el contaquilòmetres.
Una baixada ens permet agafar aire per continuar pujant , passem la 1ª mina Cotonga.  Contínuem, ja estem a 4100m i una tormenta de calarmarsa ens cau a sobre, cel negre, no es veu res, no ens dóna temps a posar-nos el Gore que ja estem mullats de dalt a baixar. El gel caigut del cel fa mal de veritat, gràcies al casc de bici que portem...fred!!!!!  Perdem la sensibilitat de les mans i els peus. Les forces m'abandonen i no hi ha on resguardar-se. Veiem una caseta de seguretat minúscula en la grandiositat de la mina. El guarda ens deixa entrar. La cosa pinta fatal, m'espanta que agafem una hipotermia, només ens pot salvar que passi un transport, algú que ens tregui d'allà, del no res.
Arriba una oportunitat, un furgo hippie, una parella. Parem la furgui i els hi demanem si ens poden treure d'allà, accepten, ho carreguem tot i marxem. En Cèsar i la Simone també volen atravessar Antamina, van en la mateixa direcció que nosaltres, així que ens unim  a ells. Els hi agraïrem per sempre.

Aquesta etapa supera tot el que havíem fet anteriorment. Després d'observar el que ens quedava era inviable ni plantar la tenda ni trobar caritat a les instal.lacions d'Antamina, ho tenen prohibit. No vam ser conscients del que intentàvem superar fins que ho vam veure amb els nostres ulls.
Realment, la Mina ha destruït muntanyes, llacunes, tot té un color gris omnipresent, acolorit amb camions i excavadores grogres. I una ciutat construïda per tots els seus treballadors.
D'allà continuarem per Huallanca-la Unión-Huacuto-Chavinillo-Punta Unión-Huánuco-Tingo María.
Final de la serra i una benvinguda a la selva Peruana. Perú no regala ni un quilòmetre de la seva diversa orografia.
Antamina ens ha VENCUT com ho ha fet amb qualsevol que s'hi ha volgut afrontar.



El dia abans de sortir a rodar ens veiem convidats a una processo, ballem, bebem, mengen, desde migdia fins la nit.
Aquesta iaiona va ser la meva companya de ball

Fent el ball final com a ofrena al Cristo de la Soledad. 

Iniciem la ascensio cap els primers pobles , Huaripamba baix, mig i alt. Quasi vomito l'esmorzar de l'esforc que vaig fer.
S'acaba la bona carretera i ja comencem a ciclar per la trocha.
Un cop hem guanyat alcada baixem uns kilometres per tornar a pujar. El cel no pinta gaire be
Quedava molt poc per caure la gran tormenta a sobre nostre.

Antamina apareix del no res, d'entre muntanyes precioses i alguna casa aillada que no ha volgut cedit als xantatges.



Sortim d'Antamina per retornar a rodar a la Union, on el sol i la calor ens tornen a donar la benvinguda
Aqui tenim a la "colora ", mai t'oblidarem, a vosaltres tampoc Cesar i Simone
A la Union ens acomiadem pero ens tornarem a trobar a Huanuco



Sortint de la Union direccio Chavinillo, sol, calor i molt de colorit.


Agafant provisions, trobem platans de Tingo Maria (Selva Peruana)






Les pluges deixen aixi els camins, practicament cada dia plou a la nit, cosa normal ja que estem en epoca de pluges.


Una nit ben tranquil.la al poblet de Huacuto, converses animoses amb la gent local, partit de futbol i sopa preparada per sopar. 

Esmorcem i continuem la ruta.


Els nostres veins d'aquesta nit, ens esperaven al dia seguent per ensenyar-nos la seva feina per guanyar-se la vida a mes a mes de treballar al camp. Aprofitem per omplir  les ampolles d'aigua.



Punt mes alt, per sobre dels 4000m d'alcada. Ens abriguem be per comecar a baixar.


Saludem aquestes dones tan rialleres, joves en la seva vellesa.
Un cop hem arribat a Punto Union , comenza una baixada regalada fins a Huanuco, on ens sorpren trobar una gran ciutat, molt de trafic, desordre, habitatge , botigues, caos…nosaltres decidits, busquem l’esglesia de la ciutat i ens reb el Montsenyor  i padre Francis, ens expliquen que no ens poden deixar un lloc per dormir a l’esglesia perque hi ha una concentracio de pares d’altres llocs de Peru i totes les instal.lacions están ocupades, pero sense creure-ho, ens porten a un hotel  i ens deixen instal.lats  alla amb sopar inclos. Nomes demanaven per posar la tenda i a canvi ens regalen una nit de hotel.


D'aqui en endavant ja rodarem per la selva peruana, aixi que FINS la propera entrada:
SELVAMONOS!!!

2 comentaris:

  1. Esteu fets uns jabatos!!! Ànims parella, vosaltres podeu.

    ResponElimina
  2. A la última foto s'entén perfectament perquè al David, a les Tanga, li diem "Lo Blanc"...

    ResponElimina